METODOLOGIA

METODOLOGIA

L'anuari 2017 incorpora una selecció de les dades més rellevants dels baròmetres del CIS al llarg d'aquell any. En l'apartat dedicat a "Percepcions sobre la situació econòmica i política" s'hi mostren les preguntes comunes dels diferents baròmetres que tracten aquesta temàtica, tant des d'un punt de vista retrospectiu com prospectiu. En l'apartat anomenat "Valoració del govern i l'oposició" es poden revisar les valoracions que les persones entrevistades fan del govern, l'oposició, els/les ministres i principals líders polítics als baròmetres polítics que s'apliquen cada tres mesos. La resta d'apartats representa una selecció de les preguntes de cada monogràfic mensual. Per a això, s'ha buscat un equilibri entre la rellevància de cada indicador amb la quantitat de preguntes escollides de l'esmentat mes. Tanmateix, en ocasions, la selecció d'algunes preguntes de bateria ha requerit la dedicació d'un espai més gran.

La presentació de les dades que fan referència a cada pregunta intenta mantenir una estructura similar a l'interior de cada apartat. Així, els blocs dedicats a "Percepcions de la situació econòmica i política", i a "Valoració del govern i de l'oposició", incorporen l'evolució longitudinal anual de les esmentades opinions amb un gràfic representatiu de les respostes, mensualment o trimestralment. Per la seva part, els blocs temàtics mensuals mostren les freqüències marginals (o mitjanes, segons el cas) per a cada una de les preguntes seleccionades acompanyades també d'un gràfic específic. Aquests gràfics representen, en la majoria dels casos, el percentatge de cada opció de resposta sobre una escala de 10 o de 100%, segons el cas. Tanmateix, en algunes preguntes concretes, com la valoració mitjana dels líders polítics i dels/les ministres, l'esmentada representació s'ha ajustat a uns límits superior i inferior pròxims a les dades per garantir-ne la visibilitat, si tenim en compte la proximitat d'aquests valors.

S'ha procedit a una denominació representativa del contingut de les taules presentades, així com del mes o bloc temàtic al qual pertanyen perquè es puguin identificar fàcilment. D'aquesta manera, per exemple, la primera taula que fa referència al bloc de "percepcions sobre la situació econòmica i política" es diu "Taula SIT1", la primera taula del bloc "Valoració del govern i l'oposició" s'identifica com a "Taula POL1", la primera taula del baròmetre del mes de febrer es diu "Taula F1", les taules del baròmetre d'Opinió pública i política fiscal s'identifiquen com a "Taula FIS1".

A continuació, es faciliten els encreuaments amb els indicadors sociodemogràfics i polítics més habituals que el CIS ofereix als seus usuaris i usuàries: sexe, edat, estat civil, educació, ocupació, classe social, ideologia, record de vot, religió i hàbitat. Algunes d'aquestes variables s'han recodificat o transformat, amb l'objectiu de facilitar la lectura i la interpretació de les dades que, en termes generals, es calculen per a cada categoria de l'esmentada variable (en percentatges files). Únicament en el cas d'algunes preguntes aquests percentatges s'han calculat per columnes, i així s'indica en el document.

Les variables edat i classe social mantenen les mateixes categories que el CIS facilita per als diferents estudis a través de la seva pàgina Web. Tanmateix, ideologia, hàbitat, record de vot i educació s'han recodificat de forma diferent per presentar una taula de resultats més sintètica.

L'edat incorpora els següents intervals: de "Fins a 24 anys", de "25 a 34", de "35 a 44", de "45 a 54", de "55 a 64" i "65 anys o més". En la variable ideologia s'hi han agrupat els valors més extrems, a l'esquerra els valors "1-2", "3-4", i a la dreta els valors "7-8" i "9-10. Els valors intermedis "5" i "6" s'han mantingut sense agrupació. Les categories de la mida d'hàbitat s'han identificat de la següent forma: els municipis menors de 10.000 habitants com "Poble o ciutat petita", de 10.001 a 100.000 habitants com "Ciutat mitjana", de 100.001 a 1.000.000 habitants com "Ciutat gran", i més de 1.000.000 habitants com "Gran nucli urbà".

Per a la creació de les variables educació, classe social i religió, s'ha utilitzat una combinació de preguntes. En el cas de l'educació, es combinen la pregunta de si ha anat o no a l'escola, i la pregunta que mesura el nivell d'estudis de nivell més alt que s'ha cursat. Amb això es creen sis categories: "Primària o menys", "Secundària inicial", "FP de grau mitjà", "Secundària superior", "FP de grau superior" i "Universitat". La nova variable de religió integra la definició a matèria religiosa amb la freqüència de la pràctica religiosa i crea tres categories: "Creient practicant", "Creient no practicant", i "Ateu/a, no creient". Pel que fa a record de vot, es combinen la pregunta de si va anar a votar o no en les últimes eleccions, i la pregunta a quin partit va votar. Es creen les següents categories: "PP", "PSOE", "IU/ICV", "UPyD", "CiU", "Altres partits", "No tenia edat", "En blanc", No va votar", No ho recorda", i "N.C. ". La categoria no va votar" inclou totes aquelles opcions que reflecteixen l'abstenció a qualsevol de les dues preguntes originals, així com el vot nul.

Per la seva part, la variable classe social es crea a partir de les respostes de les persones entrevistades a tres preguntes: situació laboral, ocupació i estatus socioeconòmic. Les cinc categories d'aquesta variable són: "Classe alta/mitjana-alta" (agrupa a professionals i tècnics, directius/es i quadres mitjans), "Noves classes mitjanes" (assalariats no manuals), "Antigues classes mitjanes" (empresaris/es, autònoms/es i agricultors/es), "Obrers/es qualificats/es" (manuals qualificats, capatassos i artesans/es), "Obrers/es no qualificats (obrers/es de la indústria i els serveis, i jornalers/es del camp).

Les categories de resposta "No sap (N.S.) " i "No contesta (N.C.) " de les variables explicatives -d'encreuament- únicament es presenten en les taules en aquells casos en els quals aquesta xifra era significativa i on l'esmentada opció és representativa. Així, NS i NC s'han mantingut en presentar la ideologia política, el record de vot i la religió, però no en els altres casos. D'altra banda, s'ha especificat, en el cas que es reculli així en el disseny del qüestionari, si es tracta d'una "Resposta espontània" proporcionada per la persona entrevistada en formular-li la pregunta i, en altres ocasions, si es tractava d'alguna categoria que l'entrevistador/a tenia com a instrucció no oferir com a opció de resposta predeterminada, cas en el qual apareix al costat d'aquesta categoria "NO LLEGIR".

El fet que algunes de les categories dels diferents indicadors no siguin gaire presents entre les respostes manifestades per les persones entrevistades obliga, en aquest apartat, a cridar l'atenció sobre la limitació que representa, per a aquests casos, la interpretació dels percentatges. Per això apareix, entre parèntesi, el número de persones (n) que respon per categoria o en el seu conjunt a l'esmentada pregunta.

La informació que es proporciona respecte a les preguntes seleccionades és, en ocasions, parcial, per reduir la seva complexitat de lectura. Així, per exemple, les preguntes de bateria amb les següents opcions de resposta: molt, bastant, poc o res, utilitzades per capturar tant una freqüència com un grau d'acord, s'han agrupat les opcions molt+bastant per ser presentades a la taula. Existeix una única excepció vinculada a aquest tipus de preguntes en les dades referides al baròmetre fiscal, on s'ha seleccionat l'agrupació "pocs", tenint en compte la freqüència existent en les altres categories. D'altra banda, en aquelles preguntes que incorporen la possibilitat d'esmentar més d'una resposta (per exemple, primer i segon lloc), es representa per a la majoria d'ells únicament les dades referides al primer lloc. A més, en el cas de preguntes d'escala del 0 al 10, quan no es tracti de preguntes en bateria, s'ha procedit a l'agrupació de categories per facilitar-ne la lectura: “0-2”, “3-4”, “5”, “6-7” i “8-10”.

Al llarg del document apareixen preguntes anomenades "Multiresposta" que representen, de manera agregada, les possibles respostes de les persones entrevistades en una mateixa llista d'opcions o valors. Aquestes preguntes tenen la característica que el (n) representa, a diferència de la resta de preguntes, la totalitat de respostes en comptes de la totalitat de persones que han respost.

arrow_back