Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política 2005

Semblança del Sr. José Jiménez Blanco
per per Miguel Beltrán Villalva

José Jiménez Blanco

José Jiménez Blanco va néixer el 1930 a Sevilla, fill d'una família granadina, i és a la Universitat d'aquesta última ciutat on va fer la llicenciatura en dret i on, orientat ja cap a l'àmbit de les ciències socials, va començar a preparar la seva tesi amb el Sr. Francisco Murillo. Com sigui que Murillo va obtenir el 1952 la Càtedra de dret polític de la Universitat de València, allà el va seguir Jiménez Blanco com a professor ajudant. Un cop llegida la tesi (una anàlisi de contingut de les Proposicions de les Corts de Castella, pioner en aquest tipus de treballs), va marxar el 1959 a la Universitat de Michigan, a Ann Arbor, a fer estudis de postgrau en sociologia. Un cop va tornar a Espanya, va obtenir el 1962 la Càtedra de sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials de Bilbao. El 1964 es va traslladar a Màlaga, i el 1967 va tornar a València, en ambdós casos com a organitzador i primer degà d'una nova facultat, i des de València va passar el 1969 a la recentment creada Universitat Autònoma de Madrid, a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Acabarà finalment assentant-se el 1979 a la Universitat Complutense, ara ja Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, en la qual, després d'ensenyar durant gairebé un quart de segle, es va jubilar l'any 2000 i actualment n'és professor emèrit.

Es diria que la carrera acadèmica de Jiménez Blanco reflecteix el curs de la institucionalització acadèmica de la sociologia espanyola: la seva cadena de concursos de trasllat, de nord a sud i d'est a oest, va obrint càtedra de sociologia per tot el mapa d'Espanya, i sempre en facultats de Ciències Econòmiques, fins que acaba ensenyant a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, en la qual roman fins que es jubila, que ve a coincidir, tancant un llarg i fecund cicle, amb el seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Granada condecorat amb la Gran Creu d'Alfons X el Savi. I no estarà de més anotar els quatre anys en què va exercir la direcció de l'INCIE (Institut Nacional de Ciències de l'Educació), al qual va donar una forta projecció internacional.

Una semblança del professor Jiménez Blanco no s'ha de convertir en una mena de resum del seu currículum, però cal destacar diverses de les seves publicacions com de relleu molt especial. Una és la traducció, duta a terme el 1966 juntament amb José Cazorla, catedràtic de ciència política per la Universitat de Granada, d'El sistema social de Parsons: traducció que és un prodigi de precisió en l'ús del castellà i de la terminologia sociològica, i que posa de manifest un coneixement poc usual de la teoria parsoniana.

Juntament amb aquesta esplèndida traducció, i per llampant contrast temàtic i acadèmic amb aquesta, caldria esmentar com una altra aportació destacable un llibret publicat el 1978 amb el títol De Franco a las elecciones generales, que recull la col·lecció d'articles publicats per José Jiménez Blanco a diaris i revistes des de les dates immediatament anteriors a la mort de Franco fins al 15 de juny de 1977: poc més de seixanta articles en poc menys de dos anys, escrits, com el mateix autor confessa en el pròleg, per sentir-se obligat a "donar un cop de mà" en el delicat procés que estava tenint lloc, però sense dedicar-se per això a la política ni deixar de banda la seva vocació docent.

Digna de recordar, per altra part, és una Introducción a la Sociología, amb format de llibre de butxaca, que en 150 pàgines tracta allò més substantiu dels temes fonamentals de la cultura, la personalitat, el medi ecològic, el grup, la família i l'estratificació, d'una manera que uneix brillantment el rigor més exigent amb una accessibilitat apressada per la preocupació didàctica. Y de nou com a contrast amb l'obra que s'acaba d'esmentar, l'excepcional sèrie de quatre articles que, amb el títol comú de "sobre la disputa del positivismo en la sociología alemana” i numerats de l'I al IV, va publicar en els números 36, 37, 39 i 42 de la llavors encara denominada Revista Española de la Opinión Pública, corresponents a 1974 i 1975. El lector d'aquesta lluminosa sèrie, escrita, com és obvi, al fil de la publicació a Espanya del llibre al qual es refereix el títol dels articles (llibre que recollia els debats del Congrés del 1961 de la Societat Alemanya de Sociologia), es troba amb un exercici d'anàlisi conceptual i argumental poc freqüent. Si, com hem dit, la petita Introducción estava presidida per la preocupació didàctica, en la sèrie sobre la disputa del positivisme la cristal·lina duresa del rigor científic (o filosòfic, com es prefereixi) preval sobre qualsevol altra consideració, tot i que amb una claredat planera que amb freqüència recorda els més feliços textos del seu admirat Zubiri.

N'hi hauria prou amb aquestes quatre mostres per fer palès els trets bàsics de la variada producció intel·lectual de Jiménez Blanco, tot i que el lector que limités la seva referència a les publicacions esmentades hauria de trobar a faltar des d'un pioner article sobre "la sociologia de les comunicacions massives als Estats Units", de 1958, fins a la recerca patrocinada per l'OCDE i publicada el 1970 amb el títol d'Estudio socioeconómico de Andalucía, el volum de la qual sobre l'estructura social de la dita regió és obra de Francisco Murillo i Jiménez Blanco. De la mateixa manera hauria de tenir en compte La consciencia regional en España, que va dirigir el 1977 i en el qual van col·laborar García Ferrando, López-Aranguren i Beltrán, i el ja clàssic Teoría sociológica contemporánea que va compilar el 1987 amb Carlos Moya, passant per Historia y sociología de la ciencia en España, que va dirigir i va publicar el 1979. I tot això sense esmentar la refinada traducció del primer llibre de Hawley publicat en castellà (el 1962), que tan decisivament va contribuir a la recepció de l'ecologia humana a Espanya.

Jiménez Blanco pertany al grup universitari que sol denominar-se "escola de Granada“ de ciències socials, i és, a part d'Arboleya, el primer dels seus membres que va ser catedràtic de sociologia. Una escola en la poderosa tradició intel·lectual de la qual figuren com antecessors els professors Fernando de los Ríos, Francisco Ayala i Joaquín García Labella, y que inclou científics socials de la talla d'Enrique Gómez Arboleya, Nicolás Ramiro Rico, Luis Sánchez Agesta, i Francisco Murillo Ferrol, així com el mateix José Jiménez Blanco, catedràtic de sociologia, i José Cazorla Pérez, catedràtic de ciència política (també recentment jubilat), seguits per una àmplia nòmina de politòlegs, constitucionalistes, sociòlegs i antropòlegs que no és el cas esmentar aquí, per als quals el magisteri del Sr. Francisco Murillo va ser decisiu en la seva formació intel·lectual i científica. És en aquest context en el qual Jiménez Blanco representa una referència permanent per al conjunt de companys i col·legues en les ciències socials espanyoles.

La jubilació del professor Jiménez Blanco ha estat ocasió per presentar-li un llibre homenatge, compost per aportacions el contingut de les quals han escollit els seus autors amb llibertat, i que ha estat coordinat per un Comitè promotor que reflecteix en la seva composició el trajecte institucional recorregut per Jiménez Blanco a les universitats espanyoles: Julio Iglesias de Ussel va representar en el comitè promotor la Universitat de Granada, Víctor Urrutia la de Bilbao, la de Màlaga Juan del Pino, la de València Manuel García Ferrando, l'Autònoma de Madrid Miguel Beltrán, i la Complutense, pel fet de ser tan gran, la van representar dos col·legues: Antonio Izquierdo i Amando de Miguel. Cada membre del comitè va convidar a participar possibles col·laboradors de l'àmbit acadèmic que li corresponia, va rebre les contribucions que li van fer arribar, i va participar tant en la redacció de la introducció que precedeix el volum, com en l'organització i la sistematització de l'índex.

El qual s'obre amb un apartat titulat “Personalia”, que no recull aportacions de tall acadèmic, sinó textos que tenen alguna cosa a veure amb records dels seus autors en relació amb Jiménez Blanco: i així figuren en primer lloc unes magistrals pàgines del Sr. Francisco Murillo, seguides pels records, en aquest cas discipulars, Ricardo Montoso a la Universitat Autònoma, i els de José Ortiz Díaz relatius a la "fundació" de la Facultat de Màlaga. La present semblança no pot incloure una recensió del llibre homenatge, com la quantitat i la qualitat dels seus treballs exigiria, per la qual cosa aquí ha de ser suficient una mera referència a la seva temàtica: el segon apartat versa sobre "Aspectos de la sociedad española" i inclou temes de religiositat i secularització, de família i joves, d'immigració i d'algunes qüestions regionals. El tercer apartat, que correspon al rètol de “La altura de los tiempos”, tracta de la postmodernitat i de la globalització, de les tecnologies de la comunicació i els estils de vida, del coneixement, del turisme i, en conclusió, del temps. Sota el títol de “Política, economía y derecho” s'agrupen, en quart lloc, un conjunt d'aportacions que posen de manifest l'articulació que tals estructures mostren en el context general del sistema social: es parla aquí de la democràcia i els ens públics, de l'estat i la nació, de les relacions intergovernamentals i del federalisme, dels jutges i de la Unió Europea. El volum es tanca amb dos apartats: un de molt extens sobre teoria sociològica, que es refereix a la cultura, la ideologia, la identitat, la sociologia de la sociologia i altres qüestions diverses, i un altre de més breu sobre metodologia que, juntament amb una reflexió dictada per una llarga i reconeguda experiència, es refereix a indicadors, anàlisi estadística i enquesta.

Valgui aquesta succinta referència al contingut de les gairebé mil dues-centes pàgines del volum com a visió de conjunt d'una obra excepcional per la qualitat dels seus treballs i per la dels qui hi col·laboren. Quedarà com a mostra del prestigi i l'afecte del qual gaudeix el professor José Jiménez Blanco en les ciències espanyoles.

arrow_back