Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política 2003

Semblança del Sr. Salustiano del Campo
per per José Félix Tezanos Tortajada

Salustiano del Campo

Salustiano del Campo va néixer el 1931 a La Línea de la Concepción, a Cadis i va desenvolupar a Madrid bona part de la seva carrera acadèmica. Es va llicenciar en dret el 1954 i va obtenir el 1955 una beca del Population Council Inc. que li va permetre ampliar estudis a la Universitat de Chicago, on va romandre fins al 1957 i va merèixer el premi Free Press a l'examen general i d'especialitat del Doctorat de sociologia de la dita Universitat. En tornar a Espanya, el 1959, obté el premi extraordinari en el Doctorat de ciències polítiques amb una tesi sobre La familia española en transición i és nomenat el 1960 encarregat de la Càtedra de sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques de Madrid.

La seva carrera acadèmica es consolida el 1962, quan guanya l'oposició a la Càtedra de sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Comercials de la Universitat de Barcelona. A la Universitat de Barcelona va fer una tasca activa en pro de l'assentament i el desenvolupament de l'ensenyament de la sociologia i va deixar diversos deixebles i una influència apreciable en molts estudiants d'econòmiques, en els quals va despertar l'interès per les qüestions socials i els enfocaments sociològics. L'any 1967 va guanyar per oposicions la Càtedra de sociologia a Madrid, a la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials, des de la qual va contribuir activament al desenvolupament de l'actual Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la qual va ser degà entre els anys 1977 i 1980, i director del Departament d'Estructura Social des del 1971 fins al 1999.

La seva tasca docent va presentar facetes innovadores respecte a allò que solien ser les pràctiques habituals de la universitat espanyola dels anys seixanta i setanta. Feia seminaris amb estudiants destacats de diversos cursos, als quals iniciava en la pràctica de la recerca empírica, especialment en les tècniques d'enquestes, que ulteriorment es van fer tan populars. Molts professors actuals de la disciplina van trobar en aquests seminaris un estímul per a la seva vocació sociològica i van rebre les primeres invitacions per publicar comentaris bibliogràfics o articles a les revistes de ciències socials.

L'any 1979 va ser elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, a la qual va ingressar el 1980 amb un discurs sobre El ciclo vital de la familia española i va ser el tercer catedràtic de sociologia que s'hi va incorporar -després de Manuel Sales y Ferré i Severino Aznar-. El 1984 va ser escollit tresorer d'aquesta institució i secretari el 1985 (reelegit fins a l'actualitat). Igualment el 1994 va ser nomenat vicepresident segon de l'Institut d'Espanya i el 1997 vicepresident primer.

Una de les principals facetes a ressaltar en la trajectòria intel·lectual i social de Salustiano del Campo és la seva tasca com a promotor i director de diferents publicacions de contingut social i econòmic. Secretari tècnic de la Revista de Estudios Políticos 1957, director de la Colección de Estudios de Sociología de l'Institut d'Estudis Polítics el 1961. Membre del Consell de redacció de la revista Economía Política, de la Revista de Estudios Sociales i de la Revista Internacional de Sociología. Director de la Revista Española de la Opinión Pública i fundador i director de la revista Anales de Sociología a Barcelona. Aquesta labor va tenir projecció ulteriorment com a director de la revista “El Europeo” (des de 1983 a 1984) i com a president-editor d'Imagen Semanal (des del 1986 fins al 1988).

Un segon aspecte que cal destacar de la trajectòria intel•lectual que ha seguit ha estat l'activitat investigadora, ja que ha esdevingut l'impulsor i el fundador principal d'una institució pionera en la realització d'estudis d'opinió pública a Espanya, l'Institut Espanyol de l'Opinió Pública (IOP) -avui CIS-, del qual va ser nomenat conseller delegat el 1963 i director des del 1967 fins al 1971.

Un tercer aspecte de la tasca que ha dut a terme ha estat l'edició d'obres de caràcter general de sociologia i ciències socials, entre les quals destaquen la direcció del Diccionario de Ciencias Sociales de la UNESCO, una obra magna publicada en dos volums i que ha tingut especial relleu en els àmbits de la sociologia a tots els països de parla castellana, així com el Tratado de Sociología -també en dos volums-, que, des del 1985, ha tingut diverses edicions.

En quart lloc, cal destacar la col•laboració amb les Nacions Unides, especialment en assumptes relacionats amb els estudis de població. El 1960 va ser Associate Social Affairs Officer a l'Oficina d'Assumptes Socials de la Secretaria de les Nacions Unides de Nova York. Del 1969 al 1973 va ser representant d'Espanya a la Comissió de Població de les Nacions Unides. Des del 1974 fins al 1982 va ser membre del Comitè Executiu de la Comissió Nacional Espanyola de Cooperació amb l'Unesco. El 1976 va ser elegit representant d'Espanya per un segon període de quatre anys a la Comissió de Població de les Nacions Unides.

La producció científica de Salustiano del Campo ha estat molt àmplia. Ha publicat 24 llibres propis, 17 més com a editor o coautor, i prop de dos centenars de monografies i treballs científics. Les seves obres fonamentals es poden situar en cinc grans àrees temàtiques. En primer lloc, hi ha els estudis de la família, iniciats amb la tesi doctoral, publicada el 1960 amb el títol La familia española en transición, així com altres obres posteriors com El desarrollo de la familia española en el siglo XX (Alianza Editorial, 1982); Análisis sociológico de la familia española (Ariel, 1985); La “nueva” familia española (Eudema, 1991); Familias: Sociología y Política (Universidad Complutense, 1995), etc. Un segon tema és la població i la política demogràfica, assumpte sobre el qual ha tractat en alguns dels llibres més destacats: Análisis de la población española (Ariel, 1972); La política demográfica de España (Edicusa, 1974); La explosión demográfica y la regulación de la natalidad (Síntesis, 1997), etc. Un tercer aspecte són els indicadors socials, amb obres com Los indicadores sociales a debate (FOESSA, 1972). Un quart tema és el dels canvis socials i especialment, en l'última etapa, les tendències socials, assumptes de què s'ha ocupat en el llibre La sociedad. De 1972, dentro de la trilogía de La España de los años 70; La sociedad de clases medias (Austral, 1989) i Los estudios sobre tendencias sociales en España (1960-1990) (Fundación BBV, 1993). Finalment, una cinquena àrea de referència són les obres acadèmiques sobre sociologia, entre les quals hi ha el seu primer manual sobre sociologia: La sociología científica moderna, la primera edició del qual és del 1962. Com a obres més recents cal esmentar Historia de la sociología española (Ariel, 2001), Perfil de la sociología española (Catarata-Universidad Complutense, 2001) i La institucionalización de la sociología (CIS 2001), l'origen de les quals rau en les iniciatives que va promoure ell a la Comissió per a la Celebració del Centenari de la Primera Càtedra de Sociologia, comissió que va presidir.

A partir d'una tasca tan àmplia i tan rica en continguts, no és sobrer dir que la figura de Salustiano del Campo ocupa un lloc especialment destacat en una de les etapes decisives del desenvolupament i la institucionalització de la sociologia a Espanya, etapa que no hagués estat possible sense la tasca pionera que va desenvolupar, sense el treball investigador, sense les moltes tesis doctorals que va dirigir (62), sense la capacitat que tenia, en resum, per animar i orientar molts sociòlegs que actualment duen a terme activitats en diferents camps d'aquesta disciplina.

En l'aspecte humà i professional, tots els que hem treballat amb Salustiano del Campo hem pogut captar el seu estímul i una gran capacitat de suport desinteressat i objectivat que no sempre ha estat fàcil trobar a la universitat espanyola. En els departaments universitaris que ha dirigit i en les tasques sociològiques que ha emprès ha sabut incorporar persones amb diferents orientacions i trajectòries. El tarannà integrador que va mostrar durant l'últim període del franquisme va ser un exemple de vocació universitària i universalista. Durant aquells anys van ser moltes les persones d'ideologia diferent que van col•laborar amb ell, la qual cosa evidenciava fins a quin punt valorava, per sobre de qualsevol altra consideració extraacadèmica, la capacitat de treball, l'afany investigador i la serietat, el rigor i la responsabilitat a l'hora d'emprendre una tasca acadèmica o investigadora.

Per aquestes raons, amb motiu de la jubilació de Salustiano del Campo, un grup d'amics, companys i deixebles vam voler retre-li un merescut reconeixement amb un llibre homenatge. El llibre va ser promogut per una comissió formada per vuit catedràtics de Sociologia de diverses universitats: María Ángeles Durán, investigadora del CSIC y presidenta, en aquell moment, de la FES (Federació Espanyola de Sociologia); Rodolfo Gutiérrez, catedràtic de la Universitat d'Oviedo; Julio Iglesias de Ussel, catedràtic de la Universitat de Granada; Antonio Izquierdo, catedràtic de la Universitat de la Corunya; Carlota Solé, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona; Carmelo Lisón Tolosana i Manuel Navarro, catedràtics de la Universitat Complutense de Madrid, i José Félix Tezanos, catedràtic de la UNED.

A causa de l'atenció especial que va fer Salustiano del Campo a l'estudi de l'estructura i la dinàmica social, aquest va ser el tema que es va triar com a referent central del llibre homenatge, en el qual es va convidar a participar a tots els catedràtics de Sociologia de la universitat espanyola, així com a diversos membres de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i diversos prestigiosos professors d'universitats d'altres països amb els quals Salustiano del Campo havia tingut una relació intel•lectual especial. Els membres de la Comissió també van incorporar els noms d'alguns professors titulars, especialment de reconeguts en el tractament dels temes que es tractaven. En aquest elenc de col•laboradors no van poder-hi ser tots els que hi haguessin volgut participar i molts ho van manifestar en la Comissió Editorial, però van entendre que els límits lògics d'un llibre com el que s'ha publicat van ser l'únic element que va obligar a fer una selecció de les col•laboracions.

El resultat d'aquesta iniciativa ha estat un llibre de 1.248 pàgines, que s'ha pogut publicar gràcies al suport desinteressat del CIS, especialment de qui el presideix, el professor Ricardo Montoso, així com dels responsables editorials, Jaime Peón i Mercedes Contreras, que tant d'esforç i cura van posar en l'edició. El llibre està dividit en sis parts, amb un pròleg biogràfic i una entrevista final, i té un total de setanta col•laboracions. En la primera part s'inclouen diversos textos que consideren diverses teories sobre el canvi i els enfocaments introductoris. En la segona part s'analitzen els grans canvis i els processos socials. En la tercera, els canvis polítics; en la quarta, els canvis i els processos econòmics; en la cinquena, els canvis culturals i els enfocaments antropològics, i en la sisena, altres processos de canvi, amb atenció especial a les innovacions tecnològiques.

El llibre publicat en homenatge a Salustiano del Campo es pot considerar una obra de consulta obligada per a tothom que vulgui endinsar-se en l'estudi de l'estructura i el canvi social en el context de les complexes societats del nostre temps. A més el llibre, en si mateix, és un bon exemple del grau de maduresa a què ha arribat la sociologia a Espanya i de la consolidació d'un procés d'institucionalització en el qual tant d'esforç va posar, precisament, la persona a qui està dedicat. D'aquí que com a obra homenatge sigui una bona exemplificació demostrativa del valor i dels resultats d'una tasca encomiable.

arrow_back