Salustiano del Campo

Biografia

  • Nascut a la Línia de la Concepció el 1931.
  • Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid el 1954.
  • Estudis de postgrau a La Universitat de Chicago de 1955 a 1957.
  • Doctorat en Ciències Polítiques el 1959 amb la Tesi "La família espanyola en transició", amb Premi Extraordinari.
  • Encarregat de la Càtedra de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques de Madrid el 1960.
  • Catedràtic de Sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials a la Universitat de Barcelona el 1962.
  • Catedràtic de Sociologia a la Universitat Complutense el 1967.
  • Degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia entre 1977 i 1980.
  • Director del Departament d'Estructura Social des del 1971 fins al 1999.
  • Col·laborador a les Nacions Unides en assumptes relacionats amb els estudis de població en diferents càrrecs.
  • Principal impulsor i fundador de l'Institut de l'Opinió Pública (avui CIS), del qual va ser nomenat Conseller Delegat el 1963 i Director des del 1967 fins al 1971.
  • Acadèmic Numerari a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques el 1980, i Secretari el 1985.
  • President de l'Institut d'Espanya el 2004
Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2003

Salustiano del Campo va néixer el 1931 a La Línia de la Concepció, a Cadis, desenvolupant a Madrid bona part de la seva carrera acadèmica. Es va llicenciar en Dret l'any 1954, obtenint el 1955 una beca del Population Council Inc. aquesta Universitat. En tornar a Espanya, el 1959, obté el premi extraordinari al Doctorat de Ciències Polítiques amb una tesi sobre La família espanyola en transició, sent nomenat el 1960 encarregat de la Càtedra de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques de Madrid.

La carrera acadèmica es consolida el 1962, quan guanya l'oposició a la Càtedra de Sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials de la Universitat de Barcelona. A la Universitat de Barcelona va exercir una tasca activa en pro de l'assentament i el desenvolupament de l'ensenyament de la Sociologia, deixant diversos deixebles i una influència apreciable en molts estudiants d'econòmiques, en què va despertar l'interès per les qüestions socials i els enfocaments sociològics . L'any 1967 va guanyar per oposició la Càtedra de Sociologia a Madrid, a la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials, des de la qual va contribuir activament al desenvolupament de l'actual Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la que va ser Degà entre els anys 1977 i 1980, i Director del Departament d'Estructura Social des del 1971 fins al 1999.

La seva tasca docent va presentar facetes innovadores respecte a allò que solien ser les pràctiques habituals de la Universitat espanyola dels anys seixanta i setanta. Realitzava seminaris amb estudiants destacats de diversos cursos, als quals iniciava a la pràctica de la investigació empírica, especialment en les tècniques d'enquestes, que ulteriorment es van fer tan populars. Molts professors actuals de la disciplina van trobar en aquests seminaris un estímul per a la seva vocació sociològica i van rebre les primeres invitacions per publicar comentaris bibliogràfics o articles a les revistes de Ciències Socials.

L'any 1979 va ser elegit Acadèmic Numerari a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, en què va ingressar el 1980 amb un discurs sobre El cicle vital de la família espanyola, sent el tercer Catedràtic de Sociologia incorporat a aquesta Acadèmia –després de Manuel Sales i Ferré i Severino Aznar-. El 1984 va ser elegit Tresorer d'aquesta institució i Secretari el 1985 (reelegit fins a l'actualitat). Igualment el 1994 va ser nomenat Vicepresident Segon de l'Institut d'Espanya i el 1997 Vicepresident Primer.

Una de les principals facetes a ressaltar en la trajectòria intel·lectual i social de Salustiano del Campo és la seva tasca com a promotor i director de diferents publicacions de contingut social i econòmic. Secretari Tècnic de la Revista d'Estudis Polítics 1957, Director de la Col·lecció d'Estudis de Sociologia de l'Institut d'Estudis Polítics el 1961. Membre del Consell de Redacció de la Revista Economia Política, de la Revista d'Estudis Socials i de la Revista Internacional de Sociologia . Director de la Revista Espanyola de l'Opinió Pública i fundador i Director de la Revista Anales de Sociología a Barcelona. Aquesta tasca va tenir projecció ulteriorment com a Director de la revista "L'Europeu" (des de 1983 a 1984) i com a President-Editor d'Imatge Semanal (des de 1986 fins a 1988).

Un segon aspecte a ressaltar en la seva trajectòria intel·lectual ha estat la seva activitat investigadora, el principal impulsor i fundador d'una institució pionera en la realització d'estudis d'opinió pública a Espanya, com l'Institut Espanyol de l'Opinió Pública (IOP) –avui CIS -, del qual va ser nomenat Conseller Delegat el 1963 i Director des de 1967 fins a 1971.

Un tercer aspecte de la seva tasca ha estat l'edició d'obres de caràcter general de Sociologia i Ciències Socials, entre les quals destaquen la direcció del Diccionari de Ciències Socials de la UNESCO, una obra magna publicada en dos volums i que ha tingut especial relleu en els àmbits de la Sociologia a tots els països de parla castellana, així com el Tractat de Sociologia –també en dos volums- que, des del 1985, ha conegut diverses edicions.

En quart lloc, cal destacar la seva col·laboració a les Nacions Unides, especialment en assumptes relacionats amb els estudis de població. El 1960 va ser Associate Social Affairs Officer a l'Oficina d'Afers Socials de la Secretaria de Nacions Unides de Nova Cork. Del 1969 al 1973 va ser representant d'Espanya a la Comissió de Població de les Nacions Unides. Des del 1974 al 1982 va ser membre del Comitè Executiu de la Comissió Nacional Espanyola de Cooperació amb la UNESCO. El 1976 va ser elegit representant d'Espanya per un segon període de quatre anys en Comissió de Població de les Nacions Unides.

La producció científica de Salustiano del Campo ha estat molt àmplia. Ha publicat vint-i-quatre llibres propis, altres disset com a editor o coautor, i prop de dos centenars de monografies i treballs científics. Les seves obres fonamentals es poden situar a cinc grans àrees temàtiques. En primer lloc hi ha els estudis de la família, iniciats amb la seva tesi doctoral publicada el 1960 amb el títol de La família espanyola en transició, així com altres obres posteriors com El desenvolupament de la família espanyola al segle XX (Aliança Editorial, 1982) ; Anàlisi sociològica de la família espanyola (Ariel, 1985); La "nova" família espanyola (Eudema, 1991); Famílies: Sociologia i Política (Universitat Complutense, 1995), etc. Un segon tema és la població i la política demogràfica, assumpte sobre el qual ha publicat diversos dels seus llibres més destacats: Anàlisi de la població espanyola, Ariel, 1972; La política demogràfica d'Espanya, Edicusa, 1974; L'explosió demogràfica i la regulació de la natalitat, Síntesi, 1997, etc. Un tercer aspecte són els indicadors socials, amb obres com Els indicadors socials a debat (FOESSA, 1972). Un quart tema és el dels canvis socials i especialment, a l'última etapa, les tendències socials, assumptes dels quals s'ha ocupat al seu llibre La societat. De 1972, dins de la trilogia de l'Espanya dels anys 70; La Societat de classes mitjanes (Austral, 1989) i els Estudis sobre Tendències socials a Espanya (1960.1990) (Fundació BBV, 1993) Finalment, una cinquena àrea de referència són les seves obres acadèmiques sobre la Sociologia, entre les quals hi ha el primer manual sobre La Sociologia científica moderna, la primera edició de la qual és de 1962. Com a obres més recents cal esmentar la Història de la Sociologia Espanyola (Ariel, 2001), Perfil de la Sociologia Espanyola (Catarata-Universitat Complutense, 2001) i La institucionalització de la Sociologia (CIS 2001), l'origen de la qual es troba en les iniciatives promogudes per ell a la Comissió per a la Celebració de l'Aniversari dels cent anys de la Primera Càtedra de Sociologia, Comissió que va presidir.

A partir d'una tasca tan àmplia i tan rica en continguts, no és exagerat dir que la figura de Salustiano del Camp ocupa un lloc especialment destacat en una de les etapes decisives del desenvolupament i la institucionalització de la Sociologia a Espanya, etapa que no hagués estat possible sense la seva tasca pionera, sense la seva feina investigadora, sense les moltes tesis doctorals que va dirigir (62), sense la seva capacitat, en suma, per animar i orientar molts sociòlegs, que actualment fan les seves activitats en diferents camps d'aquesta disciplina.

En l'aspecte humà i professional, tots els que hem treballat amb Salustiano del Campo hem pogut comptar amb el seu estímul i amb una gran capacitat de suport desinteressat i objectivat que no sempre ha estat fàcil trobar a la Universitat espanyola. Als departaments universitaris que ha dirigit ia les tasques sociològiques que ha emprès ha sabut incorporar persones amb diferents orientacions i trajectòries. El tarannà integrador que va mostrar durant el darrer període del franquisme va ser un exemple de vocació universitària i universalista. Durant aquells anys van ser moltes les persones de diferent ideologia que hi van col·laborar, evidenciant fins a quin punt valorava, per sobre de qualsevol altra consideració extraacadèmica, la capacitat de treball, l'afany investigador i la serietat, el rigor i la responsabilitat a l'hora de emprendre una tasca acadèmica o investigadora.

Per aquestes raons, amb motiu de la jubilació de Salustiano del Campo, un grup d'amics, companys i deixebles vam voler rendir-li un merescut reconeixement amb un llibre homenatge. El llibre va ser promogut per una Comissió formada per vuit Catedràtics de Sociologia de diverses Universitats: Maria Àngels Durán, investigadora del CSIC i Presidenta, en aquell moment, de la FES (Federació Espanyola de Sociologia), Rodolfo Gutiérrez, Catedràtic de la Universitat d'Oviedo , Julio Iglesias d'Ussel, Catedràtic de la Universitat de Granada, Antonio Izquierdo, Catedràtic de la Universitat de La Corunya, Carlota Solé, Catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carmelo Lisón Tolosana i Manuel Navarro, Catedràtics de la Universitat Complutense de Madrid i José Félix Tezanos, Catedràtic de la UNED.

A causa de l'atenció especial prestada per Salustiano del Campo a l'estudi de l'Estructura i la dinàmica social aquest va ser el tema triat com a referent central del llibre-homenatge, en què es va convidar a participar a tots els Catedràtics de Sociologia de la Universitat Espanyola, així com diversos membres de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i diversos prestigiosos professors d'Universitats d'altres països amb què Salustiano del Campo havia tingut una especial relació intel·lectual. Els membres de la Comissió també van incorporar els noms d'alguns professors titulars especialment reconeguts en el tractament dels temes abordats. En aquest elenc de col·laboradors no hi van poder estar tots els que haguessin desitjat participar-hi i molts dels que així ho van manifestar a la Comissió Editorial van entendre que els límits lògics d'un llibre com el publicat van ser l'únic element que va obligar a una selecció de les col·laboracions.

El resultat d'aquesta iniciativa ha estat un llibre de 1248 pàgines, que s'ha pogut publicar gràcies al suport desinteressat pel CIS, especialment pel President, el Professor Ricardo Montoso, així com pels responsables editorials, Jaime Peón i Mercedes Contreras, que tant afany i cura van posar en l'edició. El llibre està dividit en sis parts, amb un pròleg biogràfic i una entrevista final, sumant un total de setanta col·laboracions. A la primera part s'inclouen diversos textos que consideren diverses teories sobre el canvi i enfocaments introductoris. A la segona part s'analitzen els grans canvis i processos socials. A la tercera, els canvis polítics, a la quarta, els canvis i processos econòmics, a la cinquena els canvis culturals i els enfocaments antropològics ia la sisena altres processos de canvi, amb especial atenció a les innovacions tecnològiques.

El llibre publicat en homenatge a Salustiano del Campo es pot considerar una obra de consulta obligada per a tots aquells que es vulguin endinsar en l'estudi de l'Estructura i el canvi social en el context de les complexes societats del nostre temps. A més, el llibre, en si mateix, és un bon exemple del grau de maduresa assolit per la Sociologia a Espanya i de la consolidació d'un procés d'institucionalització en què tant d'afany va posar, precisament, la persona a qui està dedicat. Per això, com a obra-homenatge, sigui una bona exemplificació demostrativa del valor i dels resultats d'una tasca encomiable.