Juan José Linz Storch de Gràcia

Biografia

  • Nascut a Bonn el 1926.
  • Llicenciat amb premi extraordinari en Ciències Polítiques (1947) i en Dret (1948) per la Universidad Complutense de Madrid.
  • Doctor en Sociologia per la Universitat de Columbia el 1959 amb la tesi "The Social Basis of Political Parties in West Germany".
  • Ha ensenyat a la Universitat Complutense de Madrid (1960), a la Universitat de Columbia (1960), a la Universitat de Yale (1968), a l'Escola d'Organització Industrial de Madrid (1959), a la Universitat de Stanford (1966) , a l'Autònoma de Madrid (1968), a l'European University Institute de Florència (1979), Max Weber Visiting Professor a la Universitat de Heidelberg (1983), a l'Institut des Sciences Politiques de París (1994), Eric Voeglin Visiting Professor a la Universitat de Munic (1996), i Georg Simmel Visiting Professor a la Umboldt Universität de Berlín (1997).
  • Catedràtic Emèrit de la Universitat de Yale.
  • Doctor Honoris Causa per la Universitat de Granada el 1976, per les Universitats de Philipps-Universitát zu Marburg, la Universitat Autònoma de Madrid i la Georgetown University (1992), per la Universitat d'Oslo (2002) i per la Universitat del País Basc ( 2002).
  • President de la World Association of Public Opinion Research entre 1974 i 1976. Membre del Council for European Studies des de la seva fundació i President al bienni 1973-74. Membre del Comitè Executiu de la International Sociological Association (1974-1982) i del Comitè Científic (1974-78). President del Comitè de Recerca en Sociologia Política de la ISA i la IPSA (1971-1979), del qual va ser membre fundador el 1960.
  • Premi Europa el 1982.
  • Encomana de l'Ordre d'Isabel la Catòlica el 1986.
  • Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials el 1987.
Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política 2004

Juan José Linz Storch de Gràcia, nascut el 1926 a Bonn, és Catedràtic emèrit de la Universitat de Yale, havent desenvolupat als Estats Units bona part de la seva carrera acadèmica.

Es va llicenciar, amb premi extraordinari, en Ciències Polítiques (1947) i en Dret (1948) per la Universidad Complutense de Madrid. Va obtenir el grau de Doctor en Sociologia a la Universitat novaiorquesa de Columbia (1959) amb una tesi sobre "The Social Basis of Political Parties in West Germany".

Va ensenyar a la Universitat Complutense de Madrid des de 1947, per passar a la Universitat de Columbia el 1960 ia la de Yale el 1968, fins a la seva jubilació. Alhora, ha ensenyat a l'Escola d'Organització Industrial de Madrid (1959), a la Universitat de Stanford (1966), a l'Autònoma de Madrid (1968), a l'European University Institute de Florència (1979), Max Weber Visiting Professor a la Universitat de Heidelberg (1983), a l'Institut des Sciences Politiques de París (1994), Eric Voegling Visiting Professor a la Umboldt Universität de Berlín (1997).

Ha pronunciat conferències i participat en seminaris a Universitats de tot el món ia la major part de les espanyoles, sent nomenat Doctor Honoris Causa el 1976 per la Universitat de Granada, el 1992 per les Universitats Philipps-Universitát zu Marburg, la Universitat Autònoma de Madrid i la Georgetown University, el 2000 per la Universitat d'Oslo, i el 2002 per la Universitat del País Basc.

Entre les seves activitats científiques i associatives destaquen les següents: President de la World Association of Public Opinion Research, 1974-76. President del Council for European Studies al bienni 1973-74, del qual roman com a membre des de la seva fundació. Membre del Comitè Executiu de la Internacional Sociological Association (1974-1982) i del Comitè Científic (1974-78). President del Comitè de la Investigació en Sociologia Política de la ISA i la IPSA (1971-1979), del qual va ser membre fundador el 1960.

És membre d'honor de nombroses associacions espanyoles i estrangeres immerses a l'àmbit de la Sociologia i la Ciència Política. És membre de l'American Academy of Arts and Sciencies des del 1976. El 1982 se li concedeix el Premi Europa a Fiuggi (Itàlia); el 1986 obté l'Encomana de l'Ordre d'Isabel la Catòlica i l'any següent, 1987, és guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.

Ha publicat un important nombre de llibres i monografies científiques, així com un conjunt d'articles en llibres i en les revistes científiques de més prestigi internacional en l'àmbit de la sociologia i la ciència política.