Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2022
Madrid, 28 de novembre 2022
Fomento
Rafael Pardo rep el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2022
- El Catedràtic de Sociologia i director de la Fundació BBVA ha centrat part dels seus estudis en la cultura científica i tecnològica, les dimensions socials de la intel·ligència artificial, la innovació i les organitzacions
- Ha publicat més de 50 articles i capítols en obres especialitzades, és coautor de tres llibres internacionals i ha dirigit 29 enquestes, moltes d'elles internacionals
Madrid, 28 de novembre de 2022. El Catedràtic de Sociologia (en excedència) de la Universitat Pública de Navarra i Investigador A1 (en excedència) a l'Institut d'Economia, Geografia i Demografia del CSIC, Rafael Pardo Avellaneda, ha rebut el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política 2022, després d?una trajectòria acadèmica i professional de més de 40 anys.
L'actual director de la Fundació BBVA ha centrat part dels seus estudis en el mesurament i l'anàlisi comparat entre societats de la cultura científica i les actituds davant de la ciència, especialment a propòsit de la biotecnologia i altres desenvolupaments de les ciències de la vida; les dimensions socials de la intel·ligència artificial; les organitzacions empresarials i la innovació, així com qüestions de metodologia i estadística a ciències socials.
Pel que fa a recerca empírica, Pardo ha dirigit 29 enquestes -19 internacionals- sobre valors, cultura científica, cultura mediambiental, visió de temes geopolítics, entre altres temes. Durant 1992 i 1993, va codisenyar la primera gran enquesta de la Unió Europea sobre els coneixements i la visió als països europeus sobre la ciència: 'Europeans, Science and Technology: Public Understanding and Attitudes'. A més, el 1993 va treballar mitjançant contracte amb la Comissió Europea en una anàlisi comparada dels coneixements i actituds davant la ciència a Europa, Estats Units, Canadà i Japó els resultats dels quals es van presentar en una trobada internacional a Berlín (1996) organitzada per la Comissió Europa i publicats posteriorment sota forma de llibre.
Pardo ha publicat més de 50 articles i capítols de llibre, la majoria en revistes internacionals. És coautor de llibres internacionals com Embryo Research in Pluralistic Europe (1993); Pharming. Promises and Risks of Biopharmaceuticals derived from genetically modified plants and animals (2009); Synthetic Biology Analyzed (2016); Public perceptions of science and technology: A comparative study of the European Union, the United States, Japan, and Canada (1997). És coeditor amb Emilio Lamo de Espinosa i Javier Tusell de l'obra, Entre dos siglos. Reflexions sobre la democràcia espanyola (1996) i d'Ecologia, relacions industrials i empresa (1994) amb Manuel Garcia Ferrando.
En col·laboració amb Michael Greenacre ha desenvolupat les bases conceptuals i formals de les variants de la tècnica estadística de l'Anàlisi de Correspondències, etiquetades com a 'Simple Subset Correspondence Analysis' i 'Multiple Subset Correspondence Analysis', disponibles en paquets estadístics com R i XLSTAT, per l‟anàlisi de subconjunts d‟una distribució de dades.
Pardo ha estat Premi Extraordinari de Llicenciatura i de Doctorat a la Universitat Complutense. Va ser Professor titular a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense (1987-1991), Becari Fulbright-MEC al Massachusetts Institute of Technology (MIT) (1987 a 1989), Professor titular de Sociologia, UNED (1991- ); Catedràtic de Sociologia, Universitat Pública de Navarra (1993-1996); Visiting Scholar (1996) and Visiting Professor (1998), Universitat de Stanford; Investigador A1 a l'Institut d'Economia, Geografia i Demografia del CSIC (1996-2000). Va ser president durant un trienni de la Ponència de Ciències Socials de l'Agència Nacional d'Avaluació i Prospectiva (1996-1998).
Ha estat membre del Consell de Redacció de la RIS (Revista Internacional de Sociologia) durant tres anys; investigador principal de l'Estudi de l'empresa INTEL als Estats Units, 'American Views and Uses of Technology' (1996); membre del Consell Social de la Universitat Autònoma de Madrid (durant un quinquenni).
Actualment pertany a la Junta Consultiva de la Universitat Autònoma de Madrid, també forma part des del 2010 del Comitè Científic Assessor del CSIC i és membre del Consell Editorial del Journal of Science Communication.
El jurat del premi, que ha pres la decisió per unanimitat, ha estat format pel president del CIS, el Catedràtic de Sociologia, José Félix Tezanos, la Degana de la Facultat de Ciència Política i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid i Catedràtica , Esther del Campo García, la Catedràtica de Sociologia de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, María Rosario H. Sánchez Morales, la Catedràtica de Sociologia de la Universitat Carlos III de Madrid, Constanza Tobío, la Professora Titular de Sociologia de la Universitat Complutense , María José Mateo Rivas, la Catedràtica de Sociologia i Premi Nacional de Sociologia 2018, María Ángeles Durán Heras, la Catedràtica de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid i Premi Nacional de Sociologia 2019, Inés Alberdi , el Catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid i expresident del Centre d'Investigacions Sociològiques, Cristóbal Torres Albero, i el Catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid, Miguel Beltrán.
Per a qualsevol consulta podeu adreçar-vos al telèfon de Comunicació del CIS 677 92 60 01/ 664 470 083
Esta información puede ser usada en parte o en su integridad sin necesidad de citar fuentes.
C/ Montalbán, 8
28014 Madrid
Email: comunicacion@cis.es
Tlf.: 91.580.76.25
Fax: 91.531.81.31