Rafael Pardo Avellaneda
Biografia
Rafael Pardo Avellaneda és llicenciat i doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense, obtenint el Premi extraordinari de llicenciatura i de doctorat (1976 i 1985). Professor titular a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense (1987-1991). Becari Fulbright-MEC al MIT (1987 a 1989). Professor titular de Sociologia, UNED (1991-93); Catedràtic de Sociologia, Universitat Pública de Navarra (1993-1996); Visiting Scholar (1996) and Visiting Professor (1998), Universitat de Stanford; Investigador A1 a l'Institut d'Economia, Geografia i Demografia del CSIC (1996-2000); President de la Ponència de Ciències Socials de l'Agència Nacional d'Avaluació i Prospectiva (1996-1998); Membre del Consell de redacció de la Revista ARBOR (CSIC) durant una dècada; Membre del Consell de Redacció de la RIS durant tres anys; investigador principal de l'estudi d'INTEL als Estats Units, American Views and Uses of Technology (1996); Membre de la Junta Consultiva de la Universitat Autònoma de Madrid (2009-present); Membre del Comitè Científic Assessor del CSIC (des del 2010-present); Membre del Consell Editorial del Journal of Science Communication (2010-present), Soci d'Honor de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM, 2022). Director de la Fundació BBVA des del 2001 fins al present.
Les seves línies de recerca principals són: les organitzacions empresarials i el seu paper en el modelatge de les relacions laborals; dimensions socials i organitzatives de les tecnologies de la informació; la Intel·ligència Artificial i les seves dimensions socials; la innovació; les organitzacions en xarxa; l'anàlisi comparada de la cultura científica i les actituds davant de la ciència a les societats avançades; els valors, “worldviews” i actituds davant de la biotecnologia, la clonació, les “stem cells”, la biologia sintètica i el medi ambient; relacions bioètica empírica i anàlisi social; metodologia i tècniques estadístiques en ciències socials. Ha dirigit 29 enquestes (19 internacionals) sobre valors, cultura científica, cultura mediambiental, confiança i associacionisme, perfils socials i valors dels estudiants universitaris.
Coautor de tres llibres internacionals (1997, 2003, 2009) i més de cinquanta articles i capítols, la gran majoria en revistes i obres internacionals, amb un alt impacte en la literatura internacional especialitzada. Coeditor amb E. Lamo de Espinosa i J. Tusell del llibre Entre dos siglos. Reflexions sobre la democràcia espanyola (1996) i amb M. Garcia Ferrando, Ecologia, relacions industrials i empresa (1994). Amb Michael Greenacre ha desenvolupat les variants de la tècnica d'Anàlisi de Correspondències, “Simple Subset Correspondence Analysis” i “Multiple Subset Correspondence Analysis”, disponibles als paquets estadístics R i XLSTAT per a l'anàlisi de subconjunts d'una distribució de dades.
Senyor, Majestat, és sempre un honor i una alegria La vostra presència, avui en aquest acte acadèmic que premia els millors a les seves àrees de coneixement. Moltes gràcies sempre.
Ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts; President del CIS, autoritats acadèmiques, jurats, premiats, col·legues, distingits convidats:
És per mi un plaer i un privilegi pronunciar unes breus paraules de laudatio de Rafael Pardo, distingit amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política del 2022 pel jurat d'acadèmics nomenat pel CIS.
Permeteu-me primer un apunt personal. Sempre recordo l'arribada de Rafael Pardo a un Seminari de metodologia i idees, a la segona meitat dels anys setanta, a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia; allà llegíem a clàssics antics i moderns un petit i heterogeni grup (que va durar uns quants anys); potser Rafael era el més jove que es va incorporar en el moment que començàvem joiosos a estudiar
al gran clàssic de la filosofia, Immanuel Kant. Aquell jove una mica tímid i discret, intervenia amb senzillesa, saviesa i brillantor, sense faltar-li una mica d'ironia i afabilitat natural. El més admirable des del principi era la precisió i la riquesa de llenguatge, una arquitectura conceptual que ha continuat creixent al llarg dels anys. Una conceptualització de la realitat i la seva interacció amb les ciències –naturals i socials– i el coneixement.
Des de llavors, a més de seguir la seva trajectòria acadèmica i professional, hem mantingut un diàleg constant en què els llibres, les idees, la filosofia, la ciència en general i en particular les ciències socials, així com les qüestions de l'esfera pública, han estat elements recurrents. Sense perjudici de les específiques trajectòries de cadascú, hem compartit sistemes de coordenades per analitzar qüestions del present, donant sempre una volta per l'univers de les idees i les teories.
Rafael Pardo, llicenciat i doctor en Ciències Polítiques i Sociologia, en tots dos casos amb premi extraordinari, es va formar inicialment a la dita Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, quan la sociologia estava començant entre nosaltres i s'institucionalitzava al nostre país. Era una facultat en què també influïa molt la història, el dret, l'economia, amb grans mestres i amb una història de resistència des de mitjans dels anys seixanta i encoratjar la llibertat de pensament i l'obertura a l'exterior. Als setanta seguien grans mestres com [Díez del Corral, D. Luis García Valdeavellano, Maravall Casesnoves, ...] [al costat d'alguns sociòlegs que havien adquirit formació especialitzada en universitats americanes i franceses]. Eren anys en què el context polític seguia afectant el que passava a les aules i fora d'elles, en què l'anomenat marxisme occidental –francès i italià, principalment– influïa en els debats i orientacions. El guardonat, que coneixia aquesta literatura, també es va interessar per l'obra de Max Weber i especialment per la filosofia política i la metodologia de Karl Popper, a la qual dedicaria la seva tesi doctoral. Aquells anys, va enllaçar amb una influència externa, la de l'escola de lògica i filosofia de la ciència i del llenguatge de Manuel Garrido i el seu deixeble, Alfonso García Suárez. Són els anys de la revista Teorema (encara emociona veure la prestatgeria
dels lloms grocs de la revista que va obrir portes intel·lectuals i científiques), en què els grans autors anglosaxons de tradició analítica oferien perspectives completament diferents de les de l'anquilosada filosofia oficial, i que confluïen amb qüestions pròpies de la ciència i del coneixement científic de la societat. Rafael Pardo va ser pioner també en el seu interès per la informàtica, seguint els cursos que s'oferien al Centre de Càlcul de la Universitat Complutense, freqüentats sobretot per físics i matemàtics.
El premiat es va incorporar com a professor ajudant al departament d'Estructura Social dirigit pel professor Salustiano del Campo, adscrit principalment a l'assignatura d'Organitzacions Formals i subsidiàriament a la d'Estructura Social. Allà es va iniciar en la investigació empírica a través d'enquestes, col·laborant amb Robert Martínez, deixeble de Juan Linz, vingut des dels Estats Units per realitzar el primer estudi de l'estructura i les funcions de les organitzacions empresarials agrupades a la CEOE. Amb el Dr. Martínez publicaria alguns articles i capítols
dedicats a les organitzacions de representació d'interessos, després ampliats a l'anàlisi del paradigma corporatista en el marc d'un gran estudi internacional dirigit per Schmitter i Streeck ia Espanya pel professor Pérez Díaz. Aquesta línia seria ampliada després per Rafael Pardo, en col·laboració amb el Dr. Fernández Castro, als sindicats i el sistema de relacions industrials.
Les seves estades de diversos anys a universitats americanes, primerament a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts de 1987 a 1989 com a Becari Fulbright ia la de Stanford, primer com a Visiting Scholar el 1996 i posteriorment com a Visiting Professor el 1998, en ambdós casos en el marc dels programes etiquetats com a Ciència, Tecnologia i Societat, són indicatives dels seus interessos i especialització: l'anàlisi social i interdisciplinària de la ciència i la tecnologia i en particular de la intel·ligència artificial i de les ciències de la vida. A Estats Units va dissenyar per a la
empresa INTEL un estudi sobre la visió i usos de la tecnologia per la societat americana, amb motiu del llançament del processador Pentium. Fruit d'aquesta etapa són diversos centenars de pàgines escrites per Rafael Pardo, dedicades a la intel·ligència artificial (entre elles, més de 100 pàgines escrites i publicades el 1993 en un llibre del CIS, editat per Emilio Lamo i J E. Rodríguez Ibañez) i altres a la Revista d'Occident ia Arbor.
Un dels focus més destacats del seu treball de recerca i publicacions ha estat lestudi comparat de la cultura científica i tecnològica de diverses societats, amb alguns treballs pioners altament citats en la literatura internacional, que formen part de la literatura canònica del camp. Va participar juntament amb quatre científics socials més d'altres països en el disseny de la primera gran enquesta de la Comissió Europea sobre cultura científica a Europa, va publicar un llibre i diversos papers i capítols en llibres internacionals amb figures de referència com Jon Miller
i Fujio Niwa sobre el perfil comparat dels coneixements, valors i actituds davant de la ciència d'Europa, els Estats Units, el Japó i el Canadà. Ha col·laborat i publicat també amb destacats investigadors biomèdics, com la professora Schnieke (signant del paper de la clonació de l'ovella Dolly), i és coautor de tres llibres internacionals sobre qüestions relatives a les ciències de la vida, papers i capítols
diversos, el darrer publicat fa pocs mesos en un llibre internacional sota el títol “L'estatus moral de l'embrió i els seus usos: Bioètica i percepcions socials”, que il·lustra molt bé el seu interès per ocupar-se de facetes socials de desenvolupaments científics de frontera i fer-ho a , alguns casos, mitjançant col·laboracions interdisciplinàries.
El seu interès continu per la metodologia l'ha portat també a desenvolupar amb el catedràtic d'Estadística de la Universitat Pompeu Fabra, Michael Greenacre, una variant de la tècnica estadística de l'Anàlisi de Correspondències d'ús en nombroses disciplines, permetent la seva aplicació a subconjunts d'una distribució de dades. Aquesta variant està disponible als paquets estadístics R i XLSTAT.
Rafael Pardo va ser professor titular a la Universitat Complutense ia la UNED, catedràtic de Sociologia a la Universitat Pública de Navarra i investigador A1 (equivalent a professor de recerca) a l'Institut d'Economia, Demografia i Geografia del CSIC. Des de fa dues dècades dirigeix la Fundació BBVA, impulsant un programa de suport i reconeixement de la ciència en nombrosos dominis, aquests magnífics premis de Fronteres del Coneixement (que han esdevingut precedents dels Premis Nobel) i altres programes com les Beques Leonardo. Al seu
treball s'ha distingit per ocupar-se centralment de facetes socials de la ciència i la tecnologia, per qüestions emergents i innovadores, per fer-ho a l'espai internacional i per atenir-se sempre a una combinació de teoria i anàlisi empírica.
Resumeixo i acabo: Un científic social conegut internacionalment pels seus parells i una persona que reuneix intel·ligència, coratge i humanitat en màxim grau d'excel·lència. Sempre s'aprèn quan es parla i es conversa amb Rafael, o se'l llegeix; sempre sorprèn en desvetllar els camins i creus transversals que són possibilitats de comprensió més profunda del tema que es tracti; sempre aquesta capacitat de conceptuar i interactuar entre les dades sobre la realitat i lanàlisi i els conceptes. Com deia Albert Camus d'un dels mestres: “Hi ha persones que justifiquen el món, que ajuden a viure”. Rafael Pardo n'és un. Molt enhorabona.
Moltes gràcies, Senyor, per estar amb nosaltres.
Moltes gràcies a tothom.
Carmen Iglesias
Directora de la Reial Acadèmia de la Història
Acadèmica de número de la Reial Acadèmia de la Llengua.
