Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política 2010

Semblança del Sr. Carlos Moya Valgañón
per per Ramón Ramos Torre

Carlos Moya Valgañón

La figura intel•lectual de Carlos Moya desborda tota possible classificació acadèmica i la seva consegüent ubicació als vedats tancats de les especialitats. Persona d'insaciable curiositat intel•lectual i de cultura enciclopèdica, els seus treballs sociològics sempre han tendit a situar-se a la cruïlla on es troben les millors tradicions modernes de les ciències socials i les humanitats. La seva sociologia ha estat sempre oberta al diàleg interdisciplinar i al qüestionament de les estèrils fronteres acadèmiques, atenta, per tant, a incorporar els nous punts de vista que provenen de la filosofia, la història, la psicologia, l'antropologia, la ciència política -o fins i tot de la línia intel•lectual més llunyana de les ciències dures. Producte de la matriu heterodoxa i híbrida del seu pensament i de la seva brillant originalitat, les seves aproximacions als temes empírics o teoricoanalítics aconsegueixen sempre sorprendre pel nou punt de vista des del qual observa i analitza, la seva capacitat per reconèixer en els mínims plecs de l'experiència realitats emergents amb prou feines pensades i la seva negativa a demorar-se en el ja trillat i estèril.

El seu centre d'interès i atenció ha estat sempre la gran tradició del pensament social. Una tradició que ha analitzat partint de la seva arrencada en Hobbes, el primer i principal pensador de l'ordre sociopolític de la modernitat i que, passant per les refundacions que Saint-Simon i el seu deixeble Comte realitzen en el primer terç del XIX, arriba a la seva plena institucionalització a Alemanya i França en els temps de Max Weber i Emile Durkheim, per fer eclosió a la universitat americana de després de la Segona Guerra Mundial, dominada per la lluita entre l'estructural-funcionalisme de Parsons i la sociologia compromesa i alternativa de Charles Wright Mills. És aquesta matriu, que es desplega al llarg de diversos segles de modernitat, la que ha constituït l'objecte central de les seves reflexions, recerques i escrits. Moya ha mostrat de manera brillant com es desplega i va guanyant en complexitat, com es constitueix en la columna vertebral del pensament modern, com ens pensa i què podem fer per renovar els missatges que ens ha anat proporcionant al llarg del temps. Els seus estudis sobre Hobbes, Saint-Simon, Durkheim o Weber mostren el seu estratègic paper en la història de la modernitat i la seva obstinada actualitat, com a pensadors que ens continuen ajudant a pensar el món en què vivim. Són treballs plenament reconeguts com a estudis de referència per part de la nostra comunitat acadèmica.

Amb tot, Carlos Moya no s'ha limitat a brillar en l'espai de la reflexió teòrica. Sempre s'ha destacat com un observador intel•ligent i subtil de l'actualitat. Les seves anàlisis sobre la deriva de la societat mundialitzada contemporània estan plens de propostes originals en diàleg amb els diagnòstics més en ús de la sociologia contemporània. D'altra banda, i seguint en això les línies pròpies de la sociologia clàssica, els seus treballs sobre el món social han anat més enllà del purament actual o contemporani, obrint-se a indagacions històriques d'alta volada en què sociologia i història es conjuguen com a disciplines inseparables.

Persona sociable, oberta a tots i disposada sempre a encoratjar les recerques dels molts que, amb formacions i interessos intel•lectuals molt dispars, se li han apropat al llarg de dècades, Carlos Moya és reconegut per tots com un intel•lectual compromès amb l'època que li ha tocat viure, un savi i un mestre, de qui la comunitat acadèmica valora el seu paper crucial en la institucionalització de la sociologia a Espanya i, en especial, les seves aportacions innovadores i originals en el camp de la teoria sociològica i la filosofia sociopolítica.

arrow_back