CIS - Centro de Investigaciones Sociológicas

El professor Juan Díez Nicolás, amb una perseverança i continuïtat de més de cinc dècades, amb una coherència i una exemplaritat admirable ha demostrat que el sentit de la seva vida han estat les ciències socials. Certament la seva biografia ens mostra altres facetes importants. Però totes giren al voltant de la seva vocació fonamental i primerenca: la d'estudiós de l'home i la societat, la de científic social. I és des d'aquesta autoconcepció de sociòleg des d'on exercirà altres papers, acadèmics, polítics o empresarials. Perquè el professor Díez Nicolás ha estat director general, sotssecretari, rector d'Universitat, empresari, i tot això amb la brillantor, rigor i integritat que tots vostès coneixen; però sense deixar de ser mai un estudiós, un investigador, un analista. La seva formació metodològica ha estat sempre present en la manera de plantejar i afrontar els problemes, com el seu particular “fonendoscopi” per auscultar la realitat social i política espanyola, formulant hipòtesis sense parar per explicar-la.

Però orquestrar a la pràctica la complexa organització que duu a terme la recerca no és una tasca fàcil. I encara menys si ens remuntem als primers anys 60 del segle anterior quan el professor Díez Nicolás, a la tornada de la Universitat de Michigan, dissenya i posa en marxa (juntament amb els professors Salustiano del Campo i Luis González Seara) l'Institut de l'Opinió Pública, antecedent institucional de l'actual Centre d'Investigacions Sociològiques. Allí podia observar-se ja, a més de la seva preparació cientificotècnica, la seva creativitat organitzativa i d'equips de recerca, la seva capacitat d'escolta generosa i suport a les persones a qui dirigia. Recordo aquells temps fundants de la investigació sociològica espanyola com de gran efervescència intel·lectual i riquesa interdisciplinària. El context polític més ampli podria ser autoritari; el clima intel·lectual de l'Institut de l'Opinió Pública, però, era de plena llibertat. En gran mesura això era possible gràcies a aquest tarannà obert, interpersonalment acollidor, que com a bon castís cosmopolita, ja mostrava el Professor Díez Nicolás. El pluralisme epistemològic, metodològic i ideològic era una vivència immediata a les discussions del dia a dia de la investigació.

Aquesta mateixa pauta de creativitat institucional esdevindrà un tret distintiu de la seva trajectòria política. Així, quan és nomenat Director General de Planificació Social, al Ministeri de Planificació i Desenvolupament, dissenya aquesta direcció general com si fos una Facultat o Institut de Ciències Socials, demanant-nos col·laboració a persones de molt diferent orientació ideològica, però vocacionalment compromeses amb les ciències socials.

I quan el 1973 funda i engega l'Institut Nacional de Ciències de l'Educació inicia una sèrie d'investigacions pioneres en sociologia de l'educació, en què participen joves investigadors que arribaran després a màxims especialistes en aquest camp.

Una manera d'actuació similar observa el professor Díez Nicolás quan exerceix la Sotssecretaria del Ministeri de Medi Ambient, on posant en joc la seva formació en Ecologia Humana introduirà innovadores mesures per a la seva protecció.

La constant subjacent a aquesta creativitat institucional és, i la convicció que la ciència social i el seu discurs introdueixen, un principi de racionalitat en la direcció dels assumptes humans, inclosos aquells en què es produeixen aguts conflictes de poder i de concepcions del món . El professor Díez Nicolás ha viscut la política des del saber sociològic sent conscient que aquest saber té un origen en els interessos i valors de la societat que el propicia i una destinació crítica i constructiva d'aquesta mateixa societat. I si la idea d'una ciència social "pura" ja és una idea extemporània, caldria assumir de manera expressa la seva dimensió pràctica. Aquesta és una qüestió no només epistemològica; afecta el sentit mateix de la identitat professional dels científics socials. En aquest punt, una vegada més, la trajectòria del professor Díez Nicolás ens revela anticipadament aspectes clau de les relacions del científic social amb la seva pròpia societat i del seu paper.

Un projecte singular, expressiu de la generositat del Professor Díez Nicolás, és haver promogut i assumit la direcció de 60 estudis d'abast nacional, els fitxers de dades dels quals, llestos per a l'anàlisi, posa gratuïtament a disposició dels seus col·legues perquè els serveixin de base empírica de les investigacions. Ni més ni menys que 60 enquestes amb temes monogràfics diferents, des de la identitat nacional fins al desenvolupament moral, la joventut, etc. Una gran quantitat de publicacions fan referència a la utilització d'aquestes dades, cosa que revela l'impacte que aquest projecte ha tingut en el desenvolupament de la investigació empíricoquantitativa a Espanya, i també fora.

Però això és una petita part, circumscrita a pocs anys, dels centenars d'estudis que el Professor Díez Nicolás ha dirigit i realitzat al llarg de la seva carrera professional. En realitat, mai no ha deixat d'estar al capdavant d'un Institut de Recerca Sociològica, públic o privat. en procés permanent d'auscultació i anàlisi de la realitat social espanyola. Tota aquesta massa d'informació, sistemàticament programada i estructurada, li ha permès desenvolupar no només un coneixement ampli i alhora precís de la societat espanyola, sinó aquesta profunditat i claredat de visió del que cal fer anomenar saviesa, la "frònesi" (prudència) aristotèlica. Que no és l'explicació nomològico-deductivista, sinó la fundada i concreta anàlisi de la realitat concreta.

Conec la trajectòria intel·lectual i el compromís universitari del nostre professor des de principis dels anys seixanta, i puc testificar que la seva vocació és la Universitat, fer país fent universitat.

Estem davant d'un sociòleg tot terreny, que transita amb seguretat i eficàcia per diferents subcamps de la Sociologia, des de la demografia i l'ecologia humana, passant per la sociologia política, la sociologia cultural o la psicologia social.

La seva extensa i dilatada obra escrita, a publicacions nacionals i internacionals, ens mostra aquesta varietat de temes, gairebé sempre enfocats des de la base empírica de les seves investigacions. En els darrers lustres la qüestió a què s'ha dedicat amb més intensitat ha estat l'estudi dels valors, exercint un paper central, juntament amb el Professor Ronald Inglehardt, en una de les línies de recerca comparada de més prestigi i impacte internacionals,” Lestudi mundial de valors”.

Amb la seva trajectòria de treball perseverant, innovador, obert a cooperar i compartir, el professor Díez Nicolás ha anat posant fonaments necessaris per al desenvolupament de la sociologia espanyola i situar-la així al nivell del seu temps.